Amb una branca que vam trobar entre els pins vaig traçar una línia a la sorra, a la platja d’Empúries, per explicar una mica d’Història al Nil, el meu fill de 7 anys. Ell havia vist indicadors cap a les runes d’Empúries i ja m’havia començat a preguntar coses, així que vaig pensar que potser li agradaria visualitzar gràficament el temps. Vam anar marcant la cronologia dels fets més importants, des del seu propi naixement o el de la seva germana, passant pel dels pares i avis, anant enrera mencionant fets històrics recents i de segles passats, arribant als grecs i romans i acabant als dinosaures i al big bang (ejem, una fa el que pot).

Dir que el Nil va flipar és poc: visualitzar la seqüència de fets del passat li va despertar la curiositat i em va acribillar a preguntes mentre recorríem la línia del temps. A l’escola encara no ha fet mai Història i estava tan excitat per saber-ho tot, que per un moment em va semblar que les meves explicacions de seguida quedarien insuficients.

Li va fer molta pena entendre que tothom s’havia mort. Em va preguntar com és que sabíem tantes coses de tan enrera, si no quedava ningú d’aquell temps que ens ho podés explicar, i li vaig parlar de l’escriptura, els llibres, les troballes arqueològiques, la importància de la transmissió de la cultura…

Vam estar passejant pels segles una bona estona, remullant-nos els peus mentre parlàvem, i pensant (jo) que la marea acabaria esborrant apocalípticament la història sencera de la humanitat…

De sobte el Nil em diu:

-       Mare, quan sigui gran, els dissabtes vull ser arqueòleg.
-       … els dissabtes???
-       És el dia que em queda
-       ?????
-       Bé, és que els dilluns vull ser futbolista, els dimarts metge, els dimecres pilot de Fórmula-1, els dijous cuiner, els divendres bomber… i em queda el dissabte, que puc ser arqueòleg.
-       Apa quina feinada Nil! Menys mal que et reserves els diumenges per descansar!
-       Sí, els diumenges podem venir a la platja i m’expliques més coses :-)